Post enviat per Carles Llorens
John McCain, un polític notable, hagués estat un bon president. Molt millor, sense anar més lluny, que George W. Bush. McCain, però, no pot fer res per parar l’onada Barack Obama. I és que, després d’escoltar-lo a Columbus, Ohio, veig encara més clar que el senador d’Illinois té totes les condicions per convertir-se en un president mític dels Estats Units, en la línia de Lincohn i Kennedy.
Enmig de la crisi de la política, Obama ha generat una gran il·lusió. Al míting de Statehouse d’Ohio al que assistim, veiem una sintonia total entre el candidat i les milers de persones que hi assisteixen: blancs i negres per igual, joves, però també grans. Obama somriu sovint, fa preguntes a la gent, els demana que aixequin la mà sobre les més diverses coses. I la gent, que ha vingut tres hores abans, que ha estat dempeus tota l’estona, que ha cantat l’himne i ha resat una pregària pel país i pel seu futur president, marxa contenta.
Els que precedeixen en l’ús de la paraula a Obama no paren de repetir els missatge més simples de la campanya. L’alcalde de Columbus –negre-, el governador d’Ohio -blanc-, la mateixa Michelle Obama han anat repetint el lema “Yes, we can”, nosaltres podem. Tots diuen que s’ha de fer tot el possible els dos dies que queden. La Michelle posa sobretot èmfasi en dir que “En Barack està preparat”.
Barack Obama, en canvi, fa un discurs molt ben construït. S’esforça per dir que una oportunitat història està a tocar. Mentre la història espera encara dos dies, no deixa de tocar, però, cap dels temes que centren el debat. Després d’una frase de respecte pel senador McCain, aplaudida i xiulada a parts iguals, dedica uns quants minuts a deixar clar que el senador d’Arizona és l’hereu de Bush. La consideració mereix un ampli reconeixement del públic. Obama posa el dit a la ferida de la crisi, dels problemes immobiliaris... i fa referència als amics de Bush a Wall Street. Celebra que McCain comptés amb el suport del vicepresident Dick Cheney...I Cheney apareix, així, com el polític a les antípodes d’Obama: el més allunyat possible de la gent!
Obama fa afirmacions de gran calat. Una frase impressionat: “Nosaltres no volem que els rics i els molts rics no continuïn fent diners. El que no volem és que només en facin ells. Nosaltres volem que l’economia creixi, com en els anys del president Clinton, perquè tothom se’n pugui beneficiar. I volem que hi hagi diners per a serveis”. En un altre moment afirma: “El tema no és com diu McCain de més o menys impostos, de tenir un estat més o menys gran, el tema és tenir un estat “smart” (llest o brillant). Després de parlar dels diners dedicats a la guerra i a salvar la crisi, afirma: “Nosaltres dedicarem els diners a les coses necessàries!”
Obama acaba parlant de responsabilitat, de sacrifici... en unes claus que sonen convergents: “Si, dedicarem més diners a l’educació, però no deixarem de dir que la formació dels nens és bàsicament una responsabilitat del pares”. La frase final és digna d’aquelles tan citades de Kennedy o Martin Luther King. Obama diu: “Hem de construir una sola Amèrica de la qual tots formen part: blancs, negres, hispans, orientals, republicans i demòcrates, gais (ho subratlla) i heterosexuals...”
Falten dos dies i, certament, estem camí de fer història. Amb un afroamericà de president, Estat Units serà més que mai “Una sola Amèrica”. Aquest pas havia d’arribar algun dia. Tothom imaginava, però, que es faria d’aquí a molt temps. Obama ha fet, però, que el que havia de ser d’aquí a molts anys, serà d’aquí a dos dies!
John McCain, un polític notable, hagués estat un bon president. Molt millor, sense anar més lluny, que George W. Bush. McCain, però, no pot fer res per parar l’onada Barack Obama. I és que, després d’escoltar-lo a Columbus, Ohio, veig encara més clar que el senador d’Illinois té totes les condicions per convertir-se en un president mític dels Estats Units, en la línia de Lincohn i Kennedy.
Enmig de la crisi de la política, Obama ha generat una gran il·lusió. Al míting de Statehouse d’Ohio al que assistim, veiem una sintonia total entre el candidat i les milers de persones que hi assisteixen: blancs i negres per igual, joves, però també grans. Obama somriu sovint, fa preguntes a la gent, els demana que aixequin la mà sobre les més diverses coses. I la gent, que ha vingut tres hores abans, que ha estat dempeus tota l’estona, que ha cantat l’himne i ha resat una pregària pel país i pel seu futur president, marxa contenta.
Els que precedeixen en l’ús de la paraula a Obama no paren de repetir els missatge més simples de la campanya. L’alcalde de Columbus –negre-, el governador d’Ohio -blanc-, la mateixa Michelle Obama han anat repetint el lema “Yes, we can”, nosaltres podem. Tots diuen que s’ha de fer tot el possible els dos dies que queden. La Michelle posa sobretot èmfasi en dir que “En Barack està preparat”.
Barack Obama, en canvi, fa un discurs molt ben construït. S’esforça per dir que una oportunitat història està a tocar. Mentre la història espera encara dos dies, no deixa de tocar, però, cap dels temes que centren el debat. Després d’una frase de respecte pel senador McCain, aplaudida i xiulada a parts iguals, dedica uns quants minuts a deixar clar que el senador d’Arizona és l’hereu de Bush. La consideració mereix un ampli reconeixement del públic. Obama posa el dit a la ferida de la crisi, dels problemes immobiliaris... i fa referència als amics de Bush a Wall Street. Celebra que McCain comptés amb el suport del vicepresident Dick Cheney...I Cheney apareix, així, com el polític a les antípodes d’Obama: el més allunyat possible de la gent!
Obama fa afirmacions de gran calat. Una frase impressionat: “Nosaltres no volem que els rics i els molts rics no continuïn fent diners. El que no volem és que només en facin ells. Nosaltres volem que l’economia creixi, com en els anys del president Clinton, perquè tothom se’n pugui beneficiar. I volem que hi hagi diners per a serveis”. En un altre moment afirma: “El tema no és com diu McCain de més o menys impostos, de tenir un estat més o menys gran, el tema és tenir un estat “smart” (llest o brillant). Després de parlar dels diners dedicats a la guerra i a salvar la crisi, afirma: “Nosaltres dedicarem els diners a les coses necessàries!”
Obama acaba parlant de responsabilitat, de sacrifici... en unes claus que sonen convergents: “Si, dedicarem més diners a l’educació, però no deixarem de dir que la formació dels nens és bàsicament una responsabilitat del pares”. La frase final és digna d’aquelles tan citades de Kennedy o Martin Luther King. Obama diu: “Hem de construir una sola Amèrica de la qual tots formen part: blancs, negres, hispans, orientals, republicans i demòcrates, gais (ho subratlla) i heterosexuals...”
Falten dos dies i, certament, estem camí de fer història. Amb un afroamericà de president, Estat Units serà més que mai “Una sola Amèrica”. Aquest pas havia d’arribar algun dia. Tothom imaginava, però, que es faria d’aquí a molt temps. Obama ha fet, però, que el que havia de ser d’aquí a molts anys, serà d’aquí a dos dies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada