Post enviat per Lluís Recoder
Sóc a l’aeroport de Bòston, a punt d’encetar el viatge de tornada a casa després d’una intensíssima setmana a aquesta ciutat i Nova York per tal d’enfortir vincles amb el món universitari, empresarial i institucional. Aquest país continua essent una gran potència en el terreny de la recerca i el dinamisme econòmic i entenc perfectament que aquestes són les bases del seu benestar futur. A primera vista no sembla que hi hagi eleccions, si més no això és el que transmet el carrer, però tot canvia en obrir la televisió amb l’omnipresència dels anuncis electorals, i també en el tracte amb la gent. La campanya es viu amb intensitat, l’electorat demòcrata està prudentment il·lusionat amb la perspectiva de la victòria d’Obama, però el record dels ajustats finals del 2000 i 2004 i les reticències racials cap a un candidat negre per part d’una part dels votants, refreden l’optimisme de les enquestes.
Ahir a 2/4 de 9 del matí, vaig participar a la darrera reunió del Comitè Demòcrata de Massachusetts, un col·lectiu de gent entusiasta i preparada que ha dirigit la campanya en aquest Estat. Part de la seva feina era ahir organitzar el dispositiu de trucades als electors dels estats dubtosos que centenars de voluntaris realitzaran fins dimarts.
Sóc a l’aeroport de Bòston, a punt d’encetar el viatge de tornada a casa després d’una intensíssima setmana a aquesta ciutat i Nova York per tal d’enfortir vincles amb el món universitari, empresarial i institucional. Aquest país continua essent una gran potència en el terreny de la recerca i el dinamisme econòmic i entenc perfectament que aquestes són les bases del seu benestar futur. A primera vista no sembla que hi hagi eleccions, si més no això és el que transmet el carrer, però tot canvia en obrir la televisió amb l’omnipresència dels anuncis electorals, i també en el tracte amb la gent. La campanya es viu amb intensitat, l’electorat demòcrata està prudentment il·lusionat amb la perspectiva de la victòria d’Obama, però el record dels ajustats finals del 2000 i 2004 i les reticències racials cap a un candidat negre per part d’una part dels votants, refreden l’optimisme de les enquestes.
Ahir a 2/4 de 9 del matí, vaig participar a la darrera reunió del Comitè Demòcrata de Massachusetts, un col·lectiu de gent entusiasta i preparada que ha dirigit la campanya en aquest Estat. Part de la seva feina era ahir organitzar el dispositiu de trucades als electors dels estats dubtosos que centenars de voluntaris realitzaran fins dimarts.
Al costat republicà vaig poder seguir per televisió el míting conjunt de McCain i Arnold Schwarzerneger a Ohio. Em van cridar l’atenció els arguments de l’actor-governador de Califòrnia qui va afirmar haver marxat d’Europa fa 40 anys cap els EEUU “fugint del socialisme i de les politiques que Obama vol importar” (si les llegiu veureu que pretenen aplicar mesures de l’estat del benestar, res a veure amb el socialisme real). També va insistir en la inexperiència del candidat demòcrata front al McCain que “va estar posat a prova a les presons del Vietcong”.
Ambdós arguments varen provocar deliri entre la audiència, espero que no així entre els electors dimarts vinent. Si Europa votés està clar que guanyaria Obama, però Amèrica és diferent, per al bo i per al no tan bo. És però un gran país a la recerca d’un líder. Serà Obama el líder que el món necessita? Quanta esperança dipositada en un dimarts de novembre!
(A la foto, amb el Governador de Massachusetts, Patrick Deval, del Partit Demòcrata)
1 comentari:
El governador es diu Deval Patrick. És un amic d'Obama i el primer candidat que va triomfar amb l'anomenada "politics of hope", tot i que després la seva governadoria no sembla haver respost a les expectatives...
Deval Patrick va tenir el seu minut de glòria quan Obama va admetre que havia copiat uns paràgrafs sencers dels seus discursos. El director de campanya de Deval Patrick és el mateix que el d'Obama: David Axelrod.
Publica un comentari a l'entrada