Post enviat per Carles Llorens
Pendent de viatjar en direcció a NY, i arribar-hi el dia 1 de novembre, des de fa setmanes, he fet una bona immersió a la campanya a través d’Internet. M’he apuntat a totes les webs dels candidats i a totes he sol·licitat que m’enviessin la informació que em podia fer falta.
Tot just treure el nas a una web del candidat demòcrata, la seva esposa, Michelle Obama m’ha enviat un correu. És el correu amical... La Michelle m’escriu com si ens coneguéssim de tota la vida, com si el darrer estiu, amb ella i en Barack, haguéssim compartit vacances a la Costa Brava amb els nens... Amb tota naturalitat em diu que en Barack i en Joe (Biden) poden arribar, però necessiten la meva particular i singular ajuda, més concretament el meu donatiu...
El més impactant és, en tot cas, la propaganda en negatiu, les escombraries que m’arriba a través de la xarxa. No hi va fer res que McCain demanés respecte per Obama. Els seus, els de McCain, continuen insistint en que el demòcrata és musulmà... Barack Hussein Obama li diuen alguns jugant amb la similitud Obama-Osama... Un dels correus, pensant que sóc votant, em diu que em pensi bé si vull votar a un home que la màxima experiència política que té és “haver estat 143 dies al Senat”. “Amb aquesta experiència, conclou, no es pot ni ser gerent d’un local de MacDonalds”. Un altre correu enverinat explica no entendre la fascinació que l’afroamericà ha generat a la societat nord-americana. “El 90% del americans –afirma- no sap de quin ou ha sortit”.
Aquesta mena de correus fan especial èmfasi en les “amistats perilloses” d’Obama. Així, els contraris al demòcrata no han desaprofitat l’oportunitat de difondre una intervenció de Muammar Gaddafi on afirma que tot els món àrab i islàmic està resant per la seva victòria. Concretament, el dictador libi diu: “Arriba un ciutadà de raça negra, d’origen kenyà, africà, un musulmà que ha estudiat a uns escola islàmica d’Indonèsia. Tothom, al món àrab i islàmic, a Àfrica, aplaudeix a aquest home (...) i faran el possible perquè guanyi la presidència”.
El vídeo d’en Gaddafi està a YouTube:
La campanya negativa contra Obama la trobareu a:
http://www.usalert.info/
Tinc la convicció, en qualsevol cas, i McCain també la té, que mentre segueixi aquesta campanya Obama no para de créixer... Alguns mitjans especulen en si a la recta final hi haurà reacció McCain o “Bola de Neu” Obama. Crec que hi haurà bola de neu...
25.10.08
Primeres impressions
Post enviat per Marta Subirà
El viatge ha anat bé. A l'avió m'assec al costat d'una dona guapíssima d'entre 50 i 60 anys, rossa, vestida molt elegant. Se m'adreça en un català impecable, però amb un suau accent americà. Em sorprèn.
Viu a Andorra des de fa 30 anys i és una enamorada de Catalunya i del país dels Pirineus. Viatja a NY, on viuen la seva mare i la seva germana, a un funeral. Sembla afectada per tot plegat, per l'esdeveniment trist però també per la proximitat de les eleccions americanes, que diu que la tenen obsessionada.
Ho té clar. Votarà per Obama. Si no coneguéssim la gran tirada que Obama te entre les classes benestants i mes educades potser m'hauria sorprès, perquè el seu look i algun comentari són més aviat conservadors. Però ho té clar. Aquests darrers anys han estat un desastre, Bush ha mostrat el pitjor d'Amèrica al món i n'ha eliminat el seu prestigi. Li pregunto si es queda a NY fins les eleccions i em diu que no. Que ho vol seguir des de casa, s'ho vol mirar des del punt de vista europeu. A Andorra te sintonitzades cadenes americanes, la BBC world, la TV francesa i "la nostra" i prefereix anar fent el seguiment des de tots aquests punts de vista. És encantadora i intercanviem les nostres dades a fi de comentar posteriorment el resultat de les eleccions.
L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder; i la resta de la delegació santcugatenca arriben diumenge .
El cap de setmana el passo amb uns amics, que, quan arribo, ja m'estan esperant a l'aeroport. Conec el Cory i la Michelle des de fa 8 anys. Son novaiorquesos, han viatjat per Europa, els agrada i el bon vi i els bons formatges.. Vivien a Manhattan perà van marxar quan van tenir la Rylie i ara, amb el segon fill, en Tyler, viuen a una preciosa casa de fusta a uns 40 minuts de la ciutat. 
La urbanització és típicament americana. Cases unifamiliars separades per jardins plens d'arbres que perden les fulles a mesura que s'acosta l'hivern deixant una catifa multicolor que convida a saltar-hi a sobre i fer guerra de fulles... Tot plegat, molt integrat en la natura i sense necessitat de cap mena de manteniment, rec, etc.. N'hauríem d'aprendre.
La urbanització és típicament americana. Cases unifamiliars separades per jardins plens d'arbres que perden les fulles a mesura que s'acosta l'hivern deixant una catifa multicolor que convida a saltar-hi a sobre i fer guerra de fulles... Tot plegat, molt integrat en la natura i sense necessitat de cap mena de manteniment, rec, etc.. N'hauríem d'aprendre.A la casa del davant, els veïns mostren el seu suport als republicans amb un retol "McCain-Pallin" clavat al jardí.
Els meus amics tampoc votaran Obama. No els mereix confiança. Em sorprenen les raons. La Michelle, que és arquitecta, diu que no li agrada el que ha sentit sobre el fet que té "estranyes connexions amb un terrorista" (sic). El Cory creu que el seu programa sobre implantar un sistema nacional de salut és "poc americà" i mes aviat "socialista" i que, al cap i a la fi, a Europa, pel que ell ha pogut saber de GB, "no funciona gaire bé". El desmenteixo, li ho explico i ho comparo amb el sistema públic d'educació, del que si que n'està molt satisfet. Em dona la raó, però argumenta que l'escola pública no és ben bé nacional. Esta molt descentralitzada i cada comunitat la gestiona de manera diferent.
Crec igualment que la raó principal es que no els mereix confiança. Reconeixen que el discurs sobre valors i el fet que sigui tant nou es estimulant, però tot i així prefereixen la credibilitat de McCain, a qui veuen amb més expèriencia de govern i lideratge.
Finalment en Cory admet que segurament guanyarà Obama, però que donada la situació actual només s'hi estara 4 anys, ja que "no podrà fer res més que gestionar la crisis". Segons ell, el veritable líder pels propers anys als Estats Units encara està per arribar i ho fara d'aquí a 4 anys.
Una campanya per seguir
Post enviat per Carles Llorens
L’any 1997 Convergència em va enviar com a observador a les eleccions britàniques que havia de guanyar Blair. Hi vaig anar amb en Joaquim Colominas [Bloc]que, a la Fundació Trias Fargas, com jo, estava molt interessat en el que en aquell moment se’n va dir la Tercera Via. Va ser una gran experiència. Blair, però també els nostres amics Liberal-Democrats, van fer una campanya molt innovadora i creativa. Encara llegeixo, de tant en tant, l’informe que en vaig fer. A la següent campanya, CiU va incorporar moltes innovacions que havíem après a Anglaterra! Ara, a Estats Units, hi ha en marxa una campanya que - en quan a creativitat - recorda a aquella. Noves maneres de fer mítings, implicacions de sector joves, rol molt determinant de les noves tecnologies... Per tot plegat, ens ha semblat que ens hi havíem d’apropar.
Així, en els propers dies, seguirem la campanya i procurarem que quedi reflectida aquí. Del 31 d’octubre fins al 5 de novembre, seguirem les passes de McCain i Obama tres persones de la direcció de Convergència: en David Madí, com a responsable d’Estratègia, la Ima Mis, com a responsable de Logística i Actes i jo mateix com a secretari de relacions internacionals del partit. Ens acompanyarà en Roger Albinyana per la seva vinculació amb les joventuts del Partit Demòcrata. La casualitat ha volgut que, aquests dies, un altre membre de la nostra direcció, en Lluís Recoder, en la seva condició d’alcalde de Sant Cugat, viatgés a Estats Units, en companyia de la Marta Subirà. A ells, que vulguis que no també es veuran immersos a la campanya, així mateix els hem demanat que escriguin les seves impressions en aquest blog. Sis versions i impressions diferents, totes convergents, de la batalla Obama-McCain.
L’any 1997 Convergència em va enviar com a observador a les eleccions britàniques que havia de guanyar Blair. Hi vaig anar amb en Joaquim Colominas [Bloc]que, a la Fundació Trias Fargas, com jo, estava molt interessat en el que en aquell moment se’n va dir la Tercera Via. Va ser una gran experiència. Blair, però també els nostres amics Liberal-Democrats, van fer una campanya molt innovadora i creativa. Encara llegeixo, de tant en tant, l’informe que en vaig fer. A la següent campanya, CiU va incorporar moltes innovacions que havíem après a Anglaterra! Ara, a Estats Units, hi ha en marxa una campanya que - en quan a creativitat - recorda a aquella. Noves maneres de fer mítings, implicacions de sector joves, rol molt determinant de les noves tecnologies... Per tot plegat, ens ha semblat que ens hi havíem d’apropar.
Així, en els propers dies, seguirem la campanya i procurarem que quedi reflectida aquí. Del 31 d’octubre fins al 5 de novembre, seguirem les passes de McCain i Obama tres persones de la direcció de Convergència: en David Madí, com a responsable d’Estratègia, la Ima Mis, com a responsable de Logística i Actes i jo mateix com a secretari de relacions internacionals del partit. Ens acompanyarà en Roger Albinyana per la seva vinculació amb les joventuts del Partit Demòcrata. La casualitat ha volgut que, aquests dies, un altre membre de la nostra direcció, en Lluís Recoder, en la seva condició d’alcalde de Sant Cugat, viatgés a Estats Units, en companyia de la Marta Subirà. A ells, que vulguis que no també es veuran immersos a la campanya, així mateix els hem demanat que escriguin les seves impressions en aquest blog. Sis versions i impressions diferents, totes convergents, de la batalla Obama-McCain.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)