Go Fox News i bon rotllo!

Post enviat per David Madí

Dormim a Washington per ser l’endemà a les 9.00 a Sprinfield, Virginia , hi actuen els republicans amb Mccain al capdavant.

El míting esta situat en un pàrquing de trailers a l’encreuament d’unes carreteres secundaries. L’escenografia és simple, molt més simple que la dels mítings de les campanyes catalanes. A les deu uns 4.ooo militants i simpatitzants republicans que ja han passat els rigorosos controls de seguretat, desborden el recinte delimitat per les tanques metàl·liques. Virginia és un estat clau. En els darrers 3 dies de Campanya hi actuen tan l’Obaga com en MCcain ; les enquestes no son definitives com a New York.

A Virginia els republicans estan de bon rotllo, el dia és magnífic i el vermell republicà domina les grades. La majoria de republicans aguanten les quatre hores de míting de peus. El públic esta composat de gent d’edat mitjana, famílies amb nens i pinta de classe mitja. Deu ni do els negres republicans que assisteixen.

L’acte comença amb una predicadora negre que beneeix les tropes i els presents, després es revalida el jurament de lleialtat a la constitució americana, amb tothom dret amb la mà al cor. Deu parlaments de dos o tres minuts cadascú precedeixen l’arribada de McCcain.

Se sent el rugir de les Harley Davidson de la policia que acompanyen el convoi del candidat. El secret service pren posicions al voltant de la tarima d’oradors i els franctiradors, aplaudits pels presents treuen uns impressionats rifles. De pas els republicans els demanen que apuntin en direcció a la premsa instal·lada a la seva grada. Els periodistes esbossen mig somriure no gaire tranquils.

Finalment l’immens autocar del candidat entra al recinte i arriba directament a l’estrada d’oradors. La música ambient muta a la llegendària banda sonora de la pel·lícula Rocky
I Mccain definitivament pren possessió del míting amb la seva filla, la seva dona i el senador de Carolina del Nord que fa l`speech inicial.

El missatge del candidat és clar: menys impostos, més seguretat en un món més perillós, la política energètica inclou sobretot el petroli d’Alaska i les nuclears i sobretot Obama no està preparat per afrontar ser el President d’Amèrica. MCcain no tira la tovallola i emociona els seus: “Tota la meva vida he lluitat ( fight ) per Amèrica, falten 72 hores i seguiré lluitant per vosaltres i per els Estats Units. Ajudeu-me i d’aquí tres dies us sentireu orgullosos, que Deu us beneeixi!” El Yes we can’t! de l’Obama ara ja és el crit de guerra dels republicans.

Durant tot l’acte m‘ha cridat l’atenció l’agressivitat dels republicans amb la premsa, a qui culpen obertament del seu desavantatge a la campanya. De fet 211 diaris han demanat obertament el vot per Obama mentre que només 92 ho han fet per MCcain. Pel que fa a les televisions el balanç no és gaire millor. Per això, durant els temps morts de l’acte, els republicans s’encaren a la tarima on està ubicada la premsa amb dos crits de guerra: “Say the truth” i “Go Fox News!”la única cadena que els mereix credibilitat. Finalment el presentador de la Fox els dona les gràcies tímidament. Tot plegat impensable a casa nostre, on la hipocresia entre la premsa i la política predomina per sobre i la sinceritat recíproca.
Millor o pitjor? No ho tinc clar.

Demà toca Obama. Tinc ganes de veure si és tan bo com sembla. El seguirem a Columbus i Cleveland a l’estat d’Ohio, un altre estat clau.