Primeres impressions

Post enviat per Marta Subirà

El viatge ha anat bé. A l'avió m'assec al costat d'una dona guapíssima d'entre 50 i 60 anys, rossa, vestida molt elegant. Se m'adreça en un català impecable, però amb un suau accent americà. Em sorprèn.

Viu a Andorra des de fa 30 anys i és una enamorada de Catalunya i del país dels Pirineus. Viatja a NY, on viuen la seva mare i la seva germana, a un funeral. Sembla afectada per tot plegat, per l'esdeveniment trist però també per la proximitat de les eleccions americanes, que diu que la tenen obsessionada.

Ho té clar. Votarà per Obama. Si no coneguéssim la gran tirada que Obama te entre les classes benestants i mes educades potser m'hauria sorprès, perquè el seu look i algun comentari són més aviat conservadors. Però ho té clar. Aquests darrers anys han estat un desastre, Bush ha mostrat el pitjor d'Amèrica al món i n'ha eliminat el seu prestigi. Li pregunto si es queda a NY fins les eleccions i em diu que no. Que ho vol seguir des de casa, s'ho vol mirar des del punt de vista europeu. A Andorra te sintonitzades cadenes americanes, la BBC world, la TV francesa i "la nostra" i prefereix anar fent el seguiment des de tots aquests punts de vista. És encantadora i intercanviem les nostres dades a fi de comentar posteriorment el resultat de les eleccions.

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder; i la resta de la delegació santcugatenca arriben diumenge .

El cap de setmana el passo amb uns amics, que, quan arribo, ja m'estan esperant a l'aeroport. Conec el Cory i la Michelle des de fa 8 anys. Son novaiorquesos, han viatjat per Europa, els agrada i el bon vi i els bons formatges.. Vivien a Manhattan perà van marxar quan van tenir la Rylie i ara, amb el segon fill, en Tyler, viuen a una preciosa casa de fusta a uns 40 minuts de la ciutat. La urbanització és típicament americana. Cases unifamiliars separades per jardins plens d'arbres que perden les fulles a mesura que s'acosta l'hivern deixant una catifa multicolor que convida a saltar-hi a sobre i fer guerra de fulles... Tot plegat, molt integrat en la natura i sense necessitat de cap mena de manteniment, rec, etc.. N'hauríem d'aprendre.

A la casa del davant, els veïns mostren el seu suport als republicans amb un retol "McCain-Pallin" clavat al jardí.

Els meus amics tampoc votaran Obama. No els mereix confiança. Em sorprenen les raons. La Michelle, que és arquitecta, diu que no li agrada el que ha sentit sobre el fet que té "estranyes connexions amb un terrorista" (sic). El Cory creu que el seu programa sobre implantar un sistema nacional de salut és "poc americà" i mes aviat "socialista" i que, al cap i a la fi, a Europa, pel que ell ha pogut saber de GB, "no funciona gaire bé". El desmenteixo, li ho explico i ho comparo amb el sistema públic d'educació, del que si que n'està molt satisfet. Em dona la raó, però argumenta que l'escola pública no és ben bé nacional. Esta molt descentralitzada i cada comunitat la gestiona de manera diferent.

Crec igualment que la raó principal es que no els mereix confiança. Reconeixen que el discurs sobre valors i el fet que sigui tant nou es estimulant, però tot i així prefereixen la credibilitat de McCain, a qui veuen amb més expèriencia de govern i lideratge.

Finalment en Cory admet que segurament guanyarà Obama, però que donada la situació actual només s'hi estara 4 anys, ja que "no podrà fer res més que gestionar la crisis". Segons ell, el veritable líder pels propers anys als Estats Units encara està per arribar i ho fara d'aquí a 4 anys.