|
 Post enviat per Albinyana, Llorens, Madí, Mis
Tenim posada l’antena a tots els processos electorals. Ens va semblar que les eleccions nord-americanes podien ésser, però, unes eleccions històriques i que, per això, requerien una atenció especial. La varem encertar.
Hem fet milers de kilòmetres per poder seguir Barack Obama i John McCain. Hem estat a NY, a Sprindfield (Virginia), Columbus i Cleveland (Ohio), Tampa i Miami (Florida) i Chicago (Illinois). Hem estat a mítings, a les seus de campanya dels dos partits, als col·legis electorals i a la celebració de la victòria. A tot arreu un gran patrotisme que no oblida mai de cantar l’himne, de resar per la bandera i d’acabar tots discursos amb el “God bless America”.
Hem vist una campanya d’una gran categoria, amb dos candidats molt notables, que hem tingut al davant en moments claus, pronunciant frases històriques. Després de Bush, del desastre de la guerra, del desastre de la crisi, aquest gran país mereixia una campanya com aquesta. Ens ha agradat veure en acció a McCain, un gran senyor de la política. Sobretot ha estat una gran experiència veure aquest líder de futur que és Obama. Ens ha agradat molt el seu discurs i ens ha fascinat la seva extraordinària connexió amb la gent. L’entusiasme desbordant del Gran Park de Chicago demostra que una altre relació entre polític i poble és possible.
Estem convençuts que serà una experiència útil per Convergència i per Catalunya.
 Post enviat per Carles Llorens
Ja elegit president, Barack Obama s’ha dirigit als milers de persones que es concentraven al Gran Park de Chicago i, més que un discurs, ha fet una pregària. Els ha recordat que Estats Units d’Amèrica són una única nació i ha repetit “Yes, we can!”. No són blancs, negres, hispans o orientals. Són americans i “Yes, we can!” Els ha parlat de reeditar el somni americà i ha repetit, com en una oració, “Yes, we can!”. Sí, podem! I ha acabat amb el típic: que Déu beneeixi Amèrica!
Durant hores, a tot l’entorn del parc, s’ha vist un esclat de joia popular com mai havíem vist. Com vint, trenta o quaranta celebracions d’una Copa d’Europa del Barça juntes! Els afroamericans estaven emocionats. Ploraven, cridaven, saltaven. També ho feien molts blancs. Enmig de la festa, ha aparegut el senador McCain i, amb la sobrietat i l’elegància que el caracteritzen, amb la categoria del gran polític que és, ha dit que Barack Obama era el seu ex-contrincant, però el seu futur president.
Obama ha guanyat a Ohio, a Florida, a North Carolina, a Pennsylvania, a tots els swing states i ha fet guanyar el Senat als demòcrates. Molts factors han jugat a favor dels demòcrates: Bush, la crisi econòmica, l’elecció de Sara Palin com a candidat republicana a la vicepresidència... La victòria demòcrata és, sobretot, però, el triomf d’un home que ha sabut construir un discurs que reedita el bo i millor d’aquest país abanderat de la llibertat i la democràcia. Seu és el mèrit d’haver aconseguit, en aquests temps de crisi de la política, connectar extraordinàriament amb la gent. Seva és la fita d’haver sabut mobilitzar sectors tradicionalment abstencionistes de l’electorat, com els joves o els afroamericans. Molta gent, aquest dimarts, anava amb l’enganxina “I voted”
L’elecció d’Obama és una fita històrica. El primer negre president dels Estats Units té reptes per davant, però, no menys èpics. Al Saló Oval, a Barack Obama l’espera una crisi que Bush tot just ha pogut tapar per arribar a les eleccions. S’haurà de veure com se’n surt també de les guerres d’Irak i Afganistan. En qualsevol cas, després de Bush, la seva elecció retorna tot el prestigi internacional als Estats Units. Caldrà que ràpidament, però, Obama redefineixi el paper internacional dels país... Yes, he can!
Una gran campanya i quin gran país els Estats Units d’Amèrica!
 Post enviat per Roger Albinyana
Quan anem coneixent les primeres projeccions de vot en Estats clau que ja han tancat els col·legis electorals a les 19 hores a la costa est, al centre (+1) i al centre oest (+2) del país tot sembla indicar que aquesta gran nit electoral serà molt més curta que les del 2000 i 2004. Estats com Florida, Ohio, Pennsylvania, Virginia, New Mexico o New Hampshire que eren Estats molt disputats semblen donar majories al candidat demòcrata. Sense Florida, Virginia o Ohio McCain mai no podrà disputar-li la majoria preferencial que li donaven a Obama les enquestes aquests darrers dies de campanya. En aquest sentit, cap candidat ha guanyat la presidència sense l’Estat d’Ohio, i en aquest cas, sembla que les projeccions donen una majoria confortable al senador Obama. Els darrers dies de campanya del senador McCain es centraren en Florida, Pennsylvania, Ohio i Virgina, fet que indica que la importància relativa que aquests Estats tenien per a la seva estratègia electoral.
Ens podem basar també en l’energètica i frenètica atmosfera que estem vivint en directe a Grand Park a Chicago i el pessimisme progressiu que envaeix la seu dels republicans que han habilitat a Phoenix (Arizona). Una eixam de gent joves (-30) converteix l'acte a Grant Park en una gran festa juvenil. La política interessa a la gent jove, i com dèiem fa uns dies en un post, és molt possible que la gent jove acabi marcant la diferència electoral.
Avui hem visitat diferents col·legis electorals a Chicago. Amb un sistema de vot electrònic, sembla que el recompte serà ràpid i no haurem d’esperar moltes hores fins a conèixer resultats definitius i que el proper president apareixerà en breu aquí a Grand Park. Amb tot, hem tingut l’oportunitat de conèixer amb més precisió la forma de fer campanya dels diferents candidats en les darreres decisives hores abans del final de la votació. Amb un sistema obert i flexible, sense jornada de reflexió, permet fer campanya fins a l’última hora abans del tancaments dels col·legis electorals, veiem molts seguidors cercant el vot fins a una distància de “100 peus”(desconec la distància en metres) dels col·legis electorals. Seguidors repartint "leaflets" a la cantonada. Per cert, recordo que la JNC feia una proposta semblant en un recent Consell Nacional en la línia de liberalitzar les campanyes electorals. Molt encertat. Les jornades de reflexió i la prohibició d'allargar la campanya fins a l'últim moment són un contrasentit del propi sistema.
És important recordar que en aquesta elecció no només s’elegeix el proper president dels EEUU, sinó també una part important de congressistes, senadors, presidents d’alguns Estats i un nombre importantíssim de càrrecs locals en la instància judicial. La butlleta de vot (el “ballot paper”) té unes mides considerables i apel·la l’electorat a votar un nombre important de càrrecs (una vintena a l’Estat d’Illinois). En els col·legis que hem visitat les meses electorals, formades per militants republicans i demòcrates, se sorprenien de l'alt índex de participació electoral.
Bé, els clàxons comencen a escoltar-se aquí a Grand Park, l’eufòria envaeix els centenars de milers de persones que ens acompanyen. La negritud del públic és sinònim d’un triomf històric: el primer president no blanc dels EEUU.
Nosaltres, la delegació convergent a Chicago, continuem seguint amb atenció aquest fenomen polític irrepetible i històric. Els 270 vots electorals són a prop.
  Post enviat per Ima Mis
És un quart de vuit del vespre i, després d’una passejada per l’avinguda Michigan i una curta incursió pel Grant Park he decidit pujar una estona a l’habitació de l’hotel. El Grant Park, seu de la futura festa demòcrata, ja és ple de seguidors de l’Obama celebrant avançadament la victòria del seu líder. Cada cop que la gran pantalla situada al costat de l’escenari mostra les enquestes realitzades per la CNN, una cadena clarament escorada cap la banda demòcrata, els assistents criden i aplaudeixen fins el deliri.
Un cop arribo a l’hotel, el trobo també ple de gom a gom.
Des de l’habitació puc veure i sentir perfectament la festa dels seguidors d’Obama. A través de la televisió vaig seguint els comentaris dels locutors i experts. Hores d’ara, quan comencen a sortir les primeres projeccions, la victòria d’Obama sembla inexorable, sembla que la diferència supera els 10 punts.
D’aquí una estona baixaré al Park a compartir el victory speech.
 Post enviat per Carles Llorens
Chicago no espera el resultat de les eleccions. Chicago està pendent només de la victòria de Barack Obama. No es contempla cap altre resultat. “Només alguna cosa molt rara –em comenta un taxista- podria fer que Obama no guanyés”. I de fet, des de primera hora del matí ja hi ha venedors que venen camisetes i xapes que anuncien la victòria... No es concep cap altre resultat tot i que, només a l’altre cantó del carrer del headquarters del candidat demòcrata, hi ha la seu del Chicago Tribune que es va fer famós perquè l’any 1948 es va avançar massa a anunciar a un president i no a Truman, que fou el veritable guanyador d’aquelles eleccions. Pot passar ara el mateix? Pot guanyar McCain en contra de totes les enquestes i totes les percepcions. No ho sembla i, aquí, a Chicago, també a la resta d’Amèrica, seria un resultat desconcertant.
Dino amb un català, advocat d’un important despatx de Chicago en un Marcel Molins. M’il·lustra molt sobre aquesta immensa ciutat, sobre Obama i la seva trajectòria a l’Estat d’Illinois, sobre Michelle, sobre els demòcrates... Em diu: “Estats Units havia de tenir algun dia un president afrocamericà. Calia només trobar l’adequat. L’han trobat: és Obama, de manera que la societat blanca l’acceptarà bé”.
|
|
